El discurs final que fa Charles Chaplin a la pel·lícula El gran dictador (1940), és més d’actualitat, en aquests temps, que mai. Es pot llegir el següent: “Al món hi ha lloc per a tots i la bona terra és rica i pot alimentar tots els éssers. El camí de la vida pot ser lliure i bonic, però l’hem perdut. La cobdícia ha enverinat les ànimes, ha aixecat barreres d’odi, ens ha empès cap a les misèries i les matances”.
És ben cert que la humanitat s’ha desviat del camí correcte i és intolerable que en un món amb tanta abundància de tot hi hagi milions de persones que visquin a la misèria. Estem progressant ràpidament en ciència i en tecnologia però tanta competitivitat ens ha deshumanitzat. c: unió, solidaritat, respecte, empatia, tolerància, llibertat i justícia. Aquests valors són imprescindibles per a viure en pau i resoldre els conflictes sense violència i sense guerres.
En un altre moment del monòleg, Chaplin diu: “L’odi passarà i cauran els dictadors, i el poder que li van treure al poble li serà reintegrat al poble”. Tant de bo sigui així i el món deixi d’estar controlat per uns pocs que estan encegats pels diners i pel poder. Si volem evitar l’autodestrucció s’han de tenir en compte les necessitats de tots i acabar amb les dificultats per sobreviure d’una majoria de la població mundial.
No crec que sigui utòpic això que estic dient. També ho podia semblar, al seu moment, la caiguda del mur de Berlín, la unió de les dues Alemanyes i la desaparició de l’URSS, però va passar. Al llarg de la història de la humanitat s’han produït canvis que semblaven impossibles que es produïssin. Els canvis tenen lloc quan hi ha un nombre suficient de persones que els desitgen, és el que s’anomena “massa crítica”. Ara la majoria de persones volen viure d’una altra manera, en harmonia, així que crec que estem al final d’un període de transició que ha portat molt de sofriment i no crec que triguem gaire en iniciar una nova etapa amb unes estructures, econòmiques, polítiques i socials, que tinguin com a objectiu el benestar de tots, sense excepció.
El gran còmic acaba el discurs amb unes paraules d’esperança: “Mira!, els núvols estan desapareixent, el sol s’està obrint pas a través d’elles. Estem sortint de la foscor i penetrant a la llum. Estem entrant en un nou món, un món més amable, on els homes s’alçaran sobre la seva avarícia, el seu odi i la seva brutalitat”.
Prefereixo pensar com Chaplin per al bé dels meus nets. Prefereixo creure que és possible un món on la ciència i el progrés no beneficiïn una minoria de poderosos sinó que porti a totes les persones a viure dignament.